L'aventura Argentina

Incendi al Parc de Torres del Paine

2005-02-24T20:47:00.000+01:00

Adjunto mail rebut de Xile relatant un incendi al parc de Torres del Paine. Pel que sembla ha estat bastant seriós :(

----- Original Message -----
From: mendoza juan
To: Quimako
Sent: Wednesday, February 23, 2005 9:57 PM
Subject: Re: lamentable !!

hola! quim,te doy las gracias por las fotos salieron muy buenas,bueno aparte de agradecerte por las fotos te hago recuerdo de algo,recuerdas cuando llegamos a Paine en la entradade lago sarmiento habia un letrero que daba el peligro de incendios y comentaste en ese momento que en españa para "peligroso" tenia que estar mucho mas seco la vegetacion.bueno te cuento que el jueves pasado un turista hizo fuego en un lugar no habilitado y hasta el momento van 14000 hectareas quemadas, era muy triste verlo como el fuego consumia el pasto y todo .bueno eso es todo y gracias por las super fotos .un abrazo desde chile .juan.

Buenos Aires i tornada a casa

2005-01-23T19:57:00.000+01:00

Avui he passat el dia per Buenos Aires, fent compres i visitant El mercadillo de San Telmo i el barri de Boca.

Ara marxo ja cap a l'aeroport. La veritat és que no tinc gaire temps per explicar-vos res, així que en breu acabaré de relatar-vos els detalls i adjuntar més fotos.

Les properes dues setmanes aniré bastant atabalat, pero espero en breu poder completar la bitàcola!

Merci a tots els qui us heu anat interessant dia a dia per les aventures argentines, m'ha agradat escriure això sabent que hi ha gent esperant nous posts per seguir el que he anat fent per allí.

Dews!

Ushuaia

2005-01-22T18:02:00.000+01:00

Els dos sies a la ciutat més austral del món han estat més tranquils i relaxats doncs les hores de trekking han estat poques, i limitades a dues excursions:

La primera al "Parque Nacional de la Tierra de Fuego", on vam poder observar la fauna i flora que hi habita, i on el guia ens va donar una autèntica classe de biologia i d'història, explicant-nos tot sobre les plantes que veiem i sobre els indigenes nadius que habitaven aquestes terres no fa gaires anys i dels que malahuradament ja no en queda cap.

L'altra excursió ha estat aquest mati, al Glaciar Martial (tres hores entre pujar i baixar un desnivell de 900 m). Des de l'alçada hem pogut tenir unes impressionants vistes del canal de Beaggle i hem pogut observar com la cordillera de los Andes s'enfonsa en el mar.

Precisament ahir a la tarda vaig fer una navegació amb barco pel canal de Beagle, veient lleons marins i una gran quantitat d'aus. Ens vam apropar també a un far que ens van explicar que és el que erroniament es considera el "faro del fin del mundo" en el que Julio Verne es va inspirar per fer la seva novela. En realitat aquest esta a uns doscents quilòmetres i no se sol visitar.

Ara vinc de visitar el "Museo del fin del Mundo" on per cert, i grata notícia, disponen de fulletons explicatius en català, ja veieu, el català a ala fi del món! Després he visitat l'antic presidi, convertit també en un museu. I és que si bé els temes dels exercits i les guerres no m'atrauen gaire, les presons sempre han despertat en mi una gran curiositat, segurament pel fet de no entendre molt bé la seva casuistica.

Ara ja me'n torno cap a Buenos Aires, on podeu estar segurs que em pegaré un bon bany i una bona dormida!

Carretera

2005-01-21T23:20:00.000+01:00

Portem dos dies fent carretera, per anar des del Parc Nacional Torres del Paine fins a Ushuaia, a la Terra del foc.

Hem avançat per carreteres rectes fins a l'infinit

I ens hem aturat a una zona habitada per milers de pingüins, on hem pogut gaudir d'entranyables imatges d'aquestos animals tant curiosos.

Al dia següent vam prosseguir el viatge, creuant l'Estret de Magallanes, camí cap a la frontera amb Argentina, per abandonar definitivament Xile.

I d'allí, prosseguint camí fins a la ciutat més austral del món, al final de la Terra del Foc. Aquí passarem els propers dos dies. Us seguiré explicant!

Un saludo a tots!

Torres del Paine

2005-01-19T03:19:00.000+01:00

Abans d'adentrar-nos en 4 dies intensos de trekking pels Andes xilens, ens esperava mig dia de ripio (carretera de carros) i els tramits burocratics de creuar la frontera i canviar diners. A primera hora de la tarda entravem al Parc Natural que es a mes, reserva de la biosfera (ja esta be que la ONU, ja que no es capaç de solucionar el mon, al menys colabori a protegir espais d'una bellesa natural tant preuada i fragil). En el cami se'ns ha afegit l'Steffano, un fotograf italia que prepara un article per una revista, i una jove parella d'americans de Boston.

La primera parada va ser per veure la cascada del rio grande, i un mirador al llac, on vaig patir els vents mes forts que mai hagi sentit, que aixecaven la gravilla del terra i impactava contra la cara, i que era tant fort que fins i tot va fer caure a mes d'un. Aixi que rapidament vam marxar i ens vam dirigir al llac grey, on vam fer una breu caminada que ens va permetre observar diversos icebergs despresos del Glaciar Grey, que es veia al fons.

Vam passar la nit en tendes de campanya, i a l'endema ens vam eninsar en una senda de trekking que ens hauria de permetre veure les torres d'aprop. Arribar va ser dur, i la gent pel primer que va optar va ser per sentar-se a dinar, jo mentrestant vaig optar per fer fotos de les torres i la llacuna, de blau turquesa degut a que hi desemboca un glaciar. I sort que vaig obtenir les instantanies, doncs en cinc minuts es va cobrir tot de nuvols, i ja tinc un munt d'emails per a enviar-los les uniques fotos que el grup va obtenir.

El tercer dia ens esperava la caminada mes dura de totes les que fariem, 26 Km als que no va arribar tothom, doncs vam haver de fer-los a un ritme rapid i esgotador. Abans pero vam agafar un barco que ens va portar a un nou campament on passariem la nit seguent. Alli vam deixar les bosses i sense temps per descansar ens vam posar en marxa. Ens endinsariem en la Vall del Frances, passariem pel refugi italia i prosseguiriem fins al campament britanic, des d'on aniriem a un mirador amb excel·lents panoramiques de les diferentes muntanyes del massis. El trajecte va ser dur, amb nombroses pujades i baixades, i un terreny a vegades fangos, relliscos o empedrat. Vam creuar preciosos boscos i vam gaudir d'excel·lents panoramiques del glaciar del frances. Finalment vam arribar a dalt, on vam gaudir d'unes semi-ennuvolades vistes i d'uns sandvitxos rapids, abans d'emprendre la tornada.

A l'endema em vaig aixecar relativament dolorit. Per sort el temps no acompanyava i es va posar a ploure, el que ens va fer modificar els plans, i en Andrew, el guia, va retardar la sortida una hora en espera d'una millora del temps. A les 9 empreniem cami cap al Glaciar Grey, en una caminada d'unes dues hores fins arribar a un mirador des d'on vam gaudir d'unes fantastiques vistes. Teniem l'opcio de continuar apropant-nos al glaciar, pero tothom estava tant cansat que vam optar per tornar al campament i descansar. A les 2 estavem de tornada i dinats, aixi que fins a les sis que no sortia el barco per tornar-nos, vaig disposar d'unes hores per llegir, mentre d'altres van optar per jugar al chancho (una especia de "burro") i els menos per dormir.

De nou al campament del primer dia, em vaig acostar a la llacuna i vaig trobar-me una familia de gansos nedant. Els vaig seguir fins que van sortir de l'aigua per començar a menjar. El pare es dedicava a vigilar mentre la mare i els nens menjaven. Despres m'assebentaria que son una especie on els mascles donen la vida per la familia, i si la mare es mor, ells la segueixen al poc temps. Despres de sopar, la darrera nit en tendes de campanya, la veritat es que ja m'hi havia acostumat, i ja no ho trovava tant incomode.

Han estat quatre dies de caminades intenses, avistament de mes glaciars, i sobretot de gaudir de paratges fantastics, frondosos boscos i espectaculars muntanyes. Per sort, les quatre bateries que m'he endut han permes que immortalitzi totes les coses que he vist i que aviat us ensenyare.

Perito Moreno

2005-01-14T18:23:00.000+01:00

Avui era el dia del Perito Moreno, potser el glaciar més conegut del món. I és que a pesar de no ser el més gran, si que és espectacular i la seva localització permet veure'l molt bé tant des de terra com des d'el llac. La particularitat del Perito Moreno, és que just enfront, es troba amb una península que el frena, i que com no li permet avançar es generen espectaculars desprendiments. És molt curiós parar-se a mirar-lo i escoltar el soroll que fa mentre es trenca un témpano i cau a l'aigua. És com un tro!

Així doncs hem entrat al parc natural i hem passejat per les passarel·les situades a la península que us comentava que permeten una vista frontal excel·lent. Des d'allí he pogut observar alguns desprendiments, un d'ells especialment important, que ha generat una gran onada i ha deixat una estela blanca al seu voltant. Després hem fet una petita caminada que ens ha permés gaudir de vistes diferentes del glaciar mentre descendiem fins al nivell de l'aigua per pujar a una embarcació que ens ha fet un breu tomb pel front del glaciar, que té uns quants metres d'alt i és per tant molt majestuós. Des d'allí hem vist també algun que altre desprendiment.

De tornada ja amb el minibús, a punt d'arribar a Calafate s'ha espatllat, i hem hagut de pujar en d'altres busos que han anat passant, i que molt amablement ens han deixat al centre del poble. Allí m'he comprat un mapa del Parc dels glaciars, on es veuen les rutes que hem fet caminant, i una foto aèria molt explicativa del fenòmen dels glaciars, que ja us ensenyaré.

Ha estat un gran dia, on he pogut observar un dels glaciars que feioa temps somiava en veure. Crec que m'he convertit ja en un expert en glaciars, jeje! Ara quan acabi d'escriure me n'aniré a sopar a una braserie on hem quedat tots els que hem estat junts aquests dies, i on despdirem a la Julie, que ja se'n torna cap a Anglaterra.

Demà ens endinsem a Xile, per fer 4 dies de trekking per les "Torres del Paine". Allí, a part de maravellosos paissatges naturals, també podrem veure algun glaciar (destaca el "glaciar Grey"), tot i que ara aquestos rius de gel van deixant protagonisme a la fauna i flora utòctones. Segurament estaré uns dies sense poder-me connectar, així que fins la propera ocasió!

Glaciar Viedma

2005-01-13T23:33:00.000+01:00

És un dels glaciars més grans de la Patagònia Argentina, i certament és espectacular, molt més del que em pensava. A les 8 del matí em passaven a buscar, i allí m'he retrobat amb la Paula (que és com la Chei, perquè sempre riu!) i el Luis, dos brasilenys que segueixen la mateixa ruta que jo. Ens han portat al llac Argentina (el més gran del pais) des d'on hem agafat un barco que ens ha portat fins al glaciar, bordejant el llac i passant per la "Bahía de los témpanos", on hem pogut veure impresionants blocs de gel que s'han després del glaciar. N'hi ha de desmesuradament grans, i agafaen unes tonalitats turqueses com mai havia vist.

Caminant per sobre del glaciar Viedma

Blocs de gel despresos del glaciar Viedma.

Arribem a la vora del glaciar i baixem del barco. Les roques on ens trobem estaven en el seu dia cobertes pel glaciar i això és fàcilment reconeixible perquè les roques estan erosionades i pulides com si fossin tobogans. Caminem deu minuts per arribar al gel i ens posem els crampons. Altra vegada aquesta sensació de caminar sobre el gel, és fantàstic. El glaciar Viedma és bastant diferent del glaciar Grande o Torre, que és el que vaig visitar ahir. No només pel paissatge que l'envolta (un immens llac enlloc d'una gran vall) sinó per les formes que adopta, molt més escarpades i grans, i també pel color, més marró degut als sediments que va arrastrant. Així que ens fem un fart de pujar i baixar, i creieu-me, no és fàcil fer-ho amb els crampons. Trobem enormes escletxes, sumideros d'un color turquesa ben pur per on es va colant l'aigua que es desglaça, i espectaculars túnels on ens podem fer alguna foto.

Trobar-se damunt d'una enorme massa de gel, de capritxoses formes i que, tot i que molt lentament, es va movent, és una sensació indescriptible, comparable a quan em trobava al cràter de l'Oldonyo Lengai a Tanzània. És en certa manera com caminar sobre la lluna, per ser un paissatge verge i desconegut.

Vam estar dues hores caminant fins tornar al punt d'origen, on ens vam treure els crampons i on ens esperava lo millor del viatge. Resulta que allà on el glaciar toca amb la roca, s'ha format una petita cova per on es pot entrar. Així doncs, camines amb tot el glaciar a dalt, un sostre blau turquesa que es desglaça i goteja, fins i tot algun sumidero hi va a aprar i veus com cau tota l'aigua. Això ha estat senzillament brutal.

Després hem tornat ja cap al barco, que no ho ha tingut fàcil degut al fort vent que s'havia aixecat i que feia que les oles passessin per sobre. Jo m'he preocupat fins que he vist que els guies hi estaven acostumats i he pensat que devia ser normal.

En tornar a l'alberg, l'Andrea i la Julie estaven preparant una mica de psata que m'han ofert i m'ha anat la mar de bé per omplir l'estomec. S'havien fet les sis i era hora d'agafar el bus cap a Calafate, ens esperaven cinc hores de camí de sorra i sotracs. I com no els funiconava l'aire acondicionat, han obert les trampilles d'adalt i s'ha omplert tot de pols. Al costat tenia a l'Aixa, una noia de Buenos Aires que fa el mateix recorregut tot i que ens deixarà després de las Torres del Paine per anar a visitar Bariloche. A pesar de ser argentina no coneixia Lucas Masciano, així que també l'he culturitzat una mica.

Hem arribat a l'alberg ben entrades les 11, però tot just feia una hora que s'havia posat el sol, és increible! M'he menjat un "Ojo de bife" exquisit i he anat a l'habitació. Allí he conegut un noi de San Sebastian que està fent també un viatge sol per l'Argentina, tot i que el seu durarà un mes i mig. Ja veieu, n'hi ha de més afortunats ;) Bona nit.

Fitz Roy i primers glaciars

2005-01-12T23:03:00.000+01:00

M'haurieu d'haver vist avui, despres de quatre dies sense dutxar-me (record històric), amb la barba ja de deu dies, i els cabells llargs a nivells també històrics. La veritat es que si m'haguessin vist, segur que m'haurien fitxat per fer de naufrag a mi enlloc d'al Tom Hanks. Ara ja he tornat a la civilitzacio, i estic dutxat i sopat. Pero recapitulem a uns quants dies abans:

En tornar a l'alberg des de la meva darrera connexió, vaig entablar conversa amb un parell d'americans que estaven apalancats amb una botella de vi, que ràpidament em van oferir. Vam sopar plegats i vam riure molt, com és obvi. El que m'agrada dels albergs és precisament això, que de seguida coneixes gent interessant.

A l'endemà, vam sortir d'El Calafate a les 7 del matí, amb un autobus de linia que ens va portar a El Chalten (5 hores per camí de sorra), on començariem la nostra caminata. És allí on vaig conèixer altres persones que fan el mateix recorregut que jo: en Rafael i la Yolanda, de Madrid, la Margot i la Julie que són angleses, l'Andrea, italià amb qui compartiria més endavant la tenda de campanya, una parella brasilenya i una noia de Buenos Aires.

Els tres dies que venen, ens els hem passat dormint en tendes de campanya, caminant pel nord del "Parque Nacional Los Glaciares", i com el seu nom indica, ja he vist vàrios glaciars, en un fins i tot hem caminat per sobre amb crampons, i hem fet un simulacre d'escalada. Així que el meu somni de veure els glaciars ja està acomplert.

Creuant el riu amb una tirolina, de camí al glaciar Grande, també anomenat glaciar Torre.
Fent escalada pel glaciar Torre.

Els paissatges són extremadament fabulosos i diferents. I n'hem vist molts, doncs ens fem un fart de caminar. Avui mateix, hem fet uns vint quilòmetres. Tinc les cames una mica fetes pols, però per sort, les bambes de trekking s'estan comportant molt bé. L'avantatge més gran és que no cal que carregui gran quantitat d'aigua, doncs sempre hi ha algun rierol que prové dels glaciars des d'on podem recarregar l'ampolla. Quin gust veure aquella aigua tant pura i fresca!

De moment hem tingut bon temps, excepte un dia que ens va ploure. El vent, malhauradament és una constant, però no ens impideix gaudir de la travessa. Fins i tot hem pogut veure el Fitz Roy (una majestuosa muntanya) sense núvols, cosa que no passa gaire sovint. El trajecte està també envoltat de bosc, llacunes, muntanyes i demes atractius que fan que sigui un autèntic plaer el caminar.

Ja de tornada a el Chalten, el poble on passarem aquesta nit, he conegut al meu company d'habitació de l'alberg, un japonés que porta 4 mesos viatjant per sudamèrica, i encara n'hi queden dos. A la resta de persones encara no les conec, suposo que en tornar les trobaré. He hagut de fer ja la primera bugada per rentar samarretes, no havia previst que suariem tant, però la veritat és que ja que no tenim dutxes, al menos em canvio de samarreta un parell de cops al dia.

Us informo també que vaig camí de superar el meu record de fotos, i ja en porto 350, quan encara no ha passat tot just un terç del viatge.

Dema m'haig d'aixecar aviat perquè vaig a veure el glaciar Viedma en barco, i també farem una caminada per damunt. Ja us explicaré.

Ja estic a Calafate!

2005-01-08T19:09:00.000+01:00

Aquest matí m'he llevat amb temps per esmorzar i visitar el cementiri de Recoleta que ahir havia trobat ja tancat. Cada tomba-mausoleu és gairebé com una obra d'art. Allí hi ha enterrada entre d'altres Evita Peron! Els voltants del cementiri, a part de ser una zona de marxa, són també una de les zones més esxclusives de Buenos Aires, on se situen les botigues més pijes, tipus Passeig de Gracia. Amb el temps just he agafat un taxi per tornar a l'hotel, fer la maleta i marxar cap a l'aeroport.

El vol ha anat molt bé, a pesar d'algunes turbulències, i aquesta vegada he tingut finestra, el que m'ha permés veure la Península Valdés des de l'aire abans de quedar-me adormit. En obrir els ulls estàvem ja aterrant a Calafate, i la primera parada ha estat a l'alberg. Allí he deixat les coses i he anat a passejar pel poble, que és com el típic lloc turístic de muntanya. Ara quan acabi de revisar el mail, tornaré a l'alberg on coneixeré al guia i la resta de companys que participen en aquesta excursió de trecking de 15 dies. Les properes dues nits les passem en refugis de muntanya, així que no sé si em podré connectar.

Dews!

Caminar i caminar per Buenos Aires

2005-01-07T23:30:00.000+01:00

Ahir, en sortir de l´hotel per anar a sopar, el carrer estava tallat per la manifestació, que ja venia de camí des del Parlament. El taxi va tenir una feinada per arribar, peró finalment vaig arribar al restaurant. Me l´havien recomanat, i la veritat és que vam sopar molt i molt bé. Un Ojo de Bife exquisit que amb prou feines em vaig poder acabar. Després ens vam animar a prendre algo, i vam anar a Recoleta. La veritat és que amb tot lo de la discoteca, la gent no semblava estar molt animada, moltes discoteques estan tancades, i només resten oberts els bars i els cabarets de noies (no us podeu imaginar la quantitat que n´hi ha). Així que vam anar a dormir tard, i aquest mati me l´he pres amb calma. M´he llevat tan tard que ja estava tancat l´esmorzar de l´hotel. Així que he anat a passejar per les rodalies, he visitat el cabildo, i a la una he tornat per dinar amb el Pedro, un amic de la família. En acabar, s´ha posat a ploure de manera torrencial, i he optat per fer una nova bacaineta. En despertar-me, seguia plovent i m´he connectat per mirar el mail i fullejar La Vanguardia. Llavors ha deixat de ploure i he agafat un taxi (son molt barats, per dos euros arribes practicament a tot arreu) fins al museu de belles arts. A Buenos Aires la majoria de museus són gratuits, com a l´Espanya dels anys 80. De camí cap al cementiri de la Recoleta s´ha tornat a posar a ploure i m´he refugiat en un altre museu. Amb tota la moguda, quan he arribat al cementiri ja estava tancat i he hagut de refer els plans.

Un taxi m´ha portat a Palermo, on he passejat pels seus immensos jardins, fins arribar al barri propiament dit, conegut també com el soho de Buenos Aires (una especie de Born Barceloní), ple de cafeteries i carrers amb encant. Avui m´he fet un fart de caminar, la veritat és que vaig al meu rollor, i em passa el temps volant! S´havien fet les 8 i he agafat el subte (així és com anomenen aqui al metro) i he anat cap a l´obelisc de l´Avinguda 9 de Julio. Allí havia vist ahir un cinema on fan Oceans Twelve. I direu, mira que anar a Buenos Aires i anar al cine! Doncs té la seva explicació, i és que a Espanya ja no es troben cines amb l´encant que tenen els d´aquí, grans i espaiosos com un teatre, i a més la pel.lícula és en versió original subtitulada.

A les 11 de la nit, de camí cap a l´hotel he parat a sopar a una trattoria, on m´he posat les botes per només sis euros! Ara me n´aniré ja a dormir. Dema intentaré de nou visitar el cementiri de Recoleta abans de marxar ja a la Patagonia. La propera connexio sera ja des d´allí si trobo accés a internet.

Fins aviat!

El verano ya llegó!

2005-01-06T20:48:00.000+01:00

Ja estic a Buenos Aires. El viatge ha anat molt bé, doncs com no tenia a ningú als costats, m'he pogut estirar com si estes en un llit, i he dormit 8 hores com un liron! I sort, perque mai havia fet un viatge tant llarg (12 hores d'avió) i sense dormir es deu fer molt pesat. Només baixar de l'avió, una onada de calor m'ha envait de sobte, benvingut a l'Hemisferi Sud, benvingut a l'estiu!!!

En arribar he anat a l'hotel, a deixar la bossa i dutxar-me, per anar tot seguit a veure al German, un amic que casualment està avui a Buenos Aires. També he passat per l'agència argentina que m'ha contractat els serveis interns a recollir els vouchers. Un tomb pels carrers més cèntrics de Buenos Aires i ja s'havia fet l'hora de dinar. Com estava bastant cansat m'he tumbat a fer una bacaineta, i sort d'això, perquè el German m'ha trucat a l-habitaciõ dient-me que li havien anulat el vol de tornada a Espanya i es quedava un dia més, així que hem quedat per sopar.

La tarda la he dedicat a visitar Puerto Madero, que és una àrea portuària reconvertida, i on se situen hotels i restaurants. Feia tanta calor que no he pogut seguir caminant i he tornat al centre per refugiar-me en l'aire acondicionat de les galeries Pacífico. Són unes galeries senyorials, inspirades en la Galleria Vittorio Emmanuele de Milan. Allí he pogut gaudir d'un gelat artesà per vint duros de les antigues pessetes, i sorprés per lo barato de les coses, m'he endinsat en una botiga de discos. Incríble, els CDs a 6 euros, i no m'he pogut resistir a copmprar-ne uns quants. Recuperat de la calor (diuen que no es normal una onada de calor tan forta com la que estem vivint ara) m'he dirigit a l'obelisc de l'Avinguda 9 de Julio, una avinguda de 16 carrils!

Començava a caure el sol, i com estava molt cansat de tant caminar, he tornat cap a l'hotel, això sí, passant per la Plaza de Mayo abans. I quina ha estat la meva sorpresa en veure-la presa literalment per la policia. S'espera que aquesta nit es repeteixi la manifestació pels morts en l'incendi de la discoteca.

Segueixo caminant cap a l'hotel, necessito una bona dutxa. Com encara em queden uns minuts abans de trobar-me amb el German per sopar, em connecto per escriure la bitàcola, que sé que més d'un ja l'haurà consultat per veure si hi han novetats. Doncs com veieu, tot molt bé!

Darrer dia

2005-01-05T12:43:00.000+01:00

Avui a les 21:20 surt l'aviÃ³. La propera connexiÃ³ serÃ ja des de Buenos Aires!

Dews!

Companys de viatge

2005-01-04T11:14:00.000+01:00

I sonant... Todo se transforma, de Jorge Drexler

Queden aproximadament 30 hores per a que marxi. Ja ho tinc tot preparat, bé tot no, encara em queda comprar uns bastons i uns pantalons de trekking. Això dels bastons pot semblar una tonteria, però pujant l'Oldonyo Lengai, a Tanzània, no us podeu imaginar lo bé que em va anar el bastó que em van deixar.

El que sí tinc preparat són els tres companys de viatge que estaran amb mi les 24 hores:
- Una càmara per immortalitzar els fabulosos paissatges que de ben segur trobaré
- Un Discman per gaudir de la música argentina (Masciano, Calamaro, Drexler...)
- Un llibre molt adient per al viatge que faré: Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez.

Espero no deixar-me res!

Material

2004-12-31T14:03:00.000+01:00

El viatge que faré no és gens convencional, i cal anar preparat. M'esperen 15 dies de caminades que arribaran fins a sis hores diàries, algunes fins i tot per sobre del gel dels glaciars, amb l'ajuda d'arpons.

Per això ahir ja vaig començar a equipar-me, i em vaig comprar unes bambes apropiades, amb gore-tex per evitar que se'm mullin els peus ni passar fred. La Natalia m'ha passat una llista recomanada de coses que m'he d'endur, que incorpora moltes coses més com ara veureu. Em queden 4 dies per preparar-ho!

Lista de equipo personal necesario:
- Mochila de 60 litros
- Ropa interior sintética (polipropileno, lifa o capilene): una remera de manga larga y un par de calzas o pantalón interior fino
- Una remera de algodón
- Pantalón de Trekking liviano
- Abrigo de fibra polar
- Chaqueta de goretex o similar con capucha o similar
- Cubrepantalón de goretex o similar con cierres laterales en lo posible.
- Guantes (1 pares)
- Medias gruesas de fibra polar o lana (2 pares)
- Bastones de trekking (recomendamos telescópicos)
- Pañuelo para cuello
- Pasamontañas de lana o fibra polar
- Gorro de lana o fibra polar
- Lentes para sol con filtro UV para alta radiación solar (1 par)
- Crema de protección solar
- Botella plástica o termo
- Equipo de higiene reducido al mínimo necesario
- Linterna frontal con baterías
- Toallas de uso personal
- Medicación personal
- Bolsitas de residuos
- La infaltable cámara de fotos
- Documentos personales

Programa confirmat

2004-12-29T23:43:00.000+01:00

Per fi s'ha confirmat el programa i sembla ser que podré fer el viatge tal com l'havia planificat. Aquest matí m'han confirmat el vol d'Iberia amb punts, doncs hi havia problemes de places i per uns dies em pensava que no marxaria pas. Els horaris que tinc no m'acaben de convèncer, i podria ser que canvièssin en els propers dies si queden places en el vol de tornada que jo vull, però el que és cert és que marxo!

La Natalia, un contacte que m'han passat que treballa en una agència de viatges a Buenos Aires m'ha aconseguit els vols interns a molt bon preu, i em té reservada l'excursió amb el mateix receptiu que jo havia localitzat per internet.

Per haver-ho reservat amb dues setmanes d'antelació no està gens malament! He penjat el programa a internet, i el podeu consultar als links que trobareu a la dreta.

I això és tot de moment.

La Quimakoteka ressucita per a una nova aventura!

2004-12-26T23:27:00.000+01:00

Finalment m'he decidit. Després de parlar amb alguns amics ho vaig veure més clar, pot ser una gran experiència. No us negaré que em feia una mica de por, no ho havia fet mai, però finalment m'he decidit. Al Gener marxo cap a l'Argentina, sol.

He estat buscant per internet quin recorregut podria fer, i a la fi m'he decantat per dedicar tots els dies a la Patagònia i els que em quedin sueltos seran per visitar Buenos Aires.

Ara falta que trobi places i pugui marxar! Us seguiré informant.