L'aventura Argentina

M'haurieu d'haver vist avui, despres de quatre dies sense dutxar-me (record històric), amb la barba ja de deu dies, i els cabells llargs a nivells també històrics. La veritat es que si m'haguessin vist, segur que m'haurien fitxat per fer de naufrag a mi enlloc d'al Tom Hanks. Ara ja he tornat a la civilitzacio, i estic dutxat i sopat. Pero recapitulem a uns quants dies abans:

En tornar a l'alberg des de la meva darrera connexió, vaig entablar conversa amb un parell d'americans que estaven apalancats amb una botella de vi, que ràpidament em van oferir. Vam sopar plegats i vam riure molt, com és obvi. El que m'agrada dels albergs és precisament això, que de seguida coneixes gent interessant.

A l'endemà, vam sortir d'El Calafate a les 7 del matí, amb un autobus de linia que ens va portar a El Chalten (5 hores per camí de sorra), on començariem la nostra caminata. És allí on vaig conèixer altres persones que fan el mateix recorregut que jo: en Rafael i la Yolanda, de Madrid, la Margot i la Julie que són angleses, l'Andrea, italià amb qui compartiria més endavant la tenda de campanya, una parella brasilenya i una noia de Buenos Aires.

Els tres dies que venen, ens els hem passat dormint en tendes de campanya, caminant pel nord del "Parque Nacional Los Glaciares", i com el seu nom indica, ja he vist vàrios glaciars, en un fins i tot hem caminat per sobre amb crampons, i hem fet un simulacre d'escalada. Així que el meu somni de veure els glaciars ja està acomplert.

Creuant el riu amb una tirolina, de camí al glaciar Grande, també anomenat glaciar Torre.
Fent escalada pel glaciar Torre.






Els paissatges són extremadament fabulosos i diferents. I n'hem vist molts, doncs ens fem un fart de caminar. Avui mateix, hem fet uns vint quilòmetres. Tinc les cames una mica fetes pols, però per sort, les bambes de trekking s'estan comportant molt bé. L'avantatge més gran és que no cal que carregui gran quantitat d'aigua, doncs sempre hi ha algun rierol que prové dels glaciars des d'on podem recarregar l'ampolla. Quin gust veure aquella aigua tant pura i fresca!

De moment hem tingut bon temps, excepte un dia que ens va ploure. El vent, malhauradament és una constant, però no ens impideix gaudir de la travessa. Fins i tot hem pogut veure el Fitz Roy (una majestuosa muntanya) sense núvols, cosa que no passa gaire sovint. El trajecte està també envoltat de bosc, llacunes, muntanyes i demes atractius que fan que sigui un autèntic plaer el caminar.

Ja de tornada a el Chalten, el poble on passarem aquesta nit, he conegut al meu company d'habitació de l'alberg, un japonés que porta 4 mesos viatjant per sudamèrica, i encara n'hi queden dos. A la resta de persones encara no les conec, suposo que en tornar les trobaré. He hagut de fer ja la primera bugada per rentar samarretes, no havia previst que suariem tant, però la veritat és que ja que no tenim dutxes, al menos em canvio de samarreta un parell de cops al dia.

Us informo també que vaig camí de superar el meu record de fotos, i ja en porto 350, quan encara no ha passat tot just un terç del viatge.

Dema m'haig d'aixecar aviat perquè vaig a veure el glaciar Viedma en barco, i també farem una caminada per damunt. Ja us explicaré.