dimecres, de gener 19, 2005
Torres del Paine
Abans d'adentrar-nos en 4 dies intensos de trekking pels Andes xilens, ens esperava mig dia de ripio (carretera de carros) i els tramits burocratics de creuar la frontera i canviar diners. A primera hora de la tarda entravem al Parc Natural que es a mes, reserva de la biosfera (ja esta be que la ONU, ja que no es capaç de solucionar el mon, al menys colabori a protegir espais d'una bellesa natural tant preuada i fragil). En el cami se'ns ha afegit l'Steffano, un fotograf italia que prepara un article per una revista, i una jove parella d'americans de Boston.
La primera parada va ser per veure la cascada del rio grande, i un mirador al llac, on vaig patir els vents mes forts que mai hagi sentit, que aixecaven la gravilla del terra i impactava contra la cara, i que era tant fort que fins i tot va fer caure a mes d'un. Aixi que rapidament vam marxar i ens vam dirigir al llac grey, on vam fer una breu caminada que ens va permetre observar diversos icebergs despresos del Glaciar Grey, que es veia al fons.
Vam passar la nit en tendes de campanya, i a l'endema ens vam eninsar en una senda de trekking que ens hauria de permetre veure les torres d'aprop. Arribar va ser dur, i la gent pel primer que va optar va ser per sentar-se a dinar, jo mentrestant vaig optar per fer fotos de les torres i la llacuna, de blau turquesa degut a que hi desemboca un glaciar. I sort que vaig obtenir les instantanies, doncs en cinc minuts es va cobrir tot de nuvols, i ja tinc un munt d'emails per a enviar-los les uniques fotos que el grup va obtenir.
El tercer dia ens esperava la caminada mes dura de totes les que fariem, 26 Km als que no va arribar tothom, doncs vam haver de fer-los a un ritme rapid i esgotador. Abans pero vam agafar un barco que ens va portar a un nou campament on passariem la nit seguent. Alli vam deixar les bosses i sense temps per descansar ens vam posar en marxa. Ens endinsariem en la Vall del Frances, passariem pel refugi italia i prosseguiriem fins al campament britanic, des d'on aniriem a un mirador amb excel·lents panoramiques de les diferentes muntanyes del massis. El trajecte va ser dur, amb nombroses pujades i baixades, i un terreny a vegades fangos, relliscos o empedrat. Vam creuar preciosos boscos i vam gaudir d'excel·lents panoramiques del glaciar del frances. Finalment vam arribar a dalt, on vam gaudir d'unes semi-ennuvolades vistes i d'uns sandvitxos rapids, abans d'emprendre la tornada.
A l'endema em vaig aixecar relativament dolorit. Per sort el temps no acompanyava i es va posar a ploure, el que ens va fer modificar els plans, i en Andrew, el guia, va retardar la sortida una hora en espera d'una millora del temps. A les 9 empreniem cami cap al Glaciar Grey, en una caminada d'unes dues hores fins arribar a un mirador des d'on vam gaudir d'unes fantastiques vistes. Teniem l'opcio de continuar apropant-nos al glaciar, pero tothom estava tant cansat que vam optar per tornar al campament i descansar. A les 2 estavem de tornada i dinats, aixi que fins a les sis que no sortia el barco per tornar-nos, vaig disposar d'unes hores per llegir, mentre d'altres van optar per jugar al chancho (una especia de "burro") i els menos per dormir.
De nou al campament del primer dia, em vaig acostar a la llacuna i vaig trobar-me una familia de gansos nedant. Els vaig seguir fins que van sortir de l'aigua per començar a menjar. El pare es dedicava a vigilar mentre la mare i els nens menjaven. Despres m'assebentaria que son una especie on els mascles donen la vida per la familia, i si la mare es mor, ells la segueixen al poc temps. Despres de sopar, la darrera nit en tendes de campanya, la veritat es que ja m'hi havia acostumat, i ja no ho trovava tant incomode.
Han estat quatre dies de caminades intenses, avistament de mes glaciars, i sobretot de gaudir de paratges fantastics, frondosos boscos i espectaculars muntanyes. Per sort, les quatre bateries que m'he endut han permes que immortalitzi totes les coses que he vist i que aviat us ensenyare.
La primera parada va ser per veure la cascada del rio grande, i un mirador al llac, on vaig patir els vents mes forts que mai hagi sentit, que aixecaven la gravilla del terra i impactava contra la cara, i que era tant fort que fins i tot va fer caure a mes d'un. Aixi que rapidament vam marxar i ens vam dirigir al llac grey, on vam fer una breu caminada que ens va permetre observar diversos icebergs despresos del Glaciar Grey, que es veia al fons.
Vam passar la nit en tendes de campanya, i a l'endema ens vam eninsar en una senda de trekking que ens hauria de permetre veure les torres d'aprop. Arribar va ser dur, i la gent pel primer que va optar va ser per sentar-se a dinar, jo mentrestant vaig optar per fer fotos de les torres i la llacuna, de blau turquesa degut a que hi desemboca un glaciar. I sort que vaig obtenir les instantanies, doncs en cinc minuts es va cobrir tot de nuvols, i ja tinc un munt d'emails per a enviar-los les uniques fotos que el grup va obtenir.
El tercer dia ens esperava la caminada mes dura de totes les que fariem, 26 Km als que no va arribar tothom, doncs vam haver de fer-los a un ritme rapid i esgotador. Abans pero vam agafar un barco que ens va portar a un nou campament on passariem la nit seguent. Alli vam deixar les bosses i sense temps per descansar ens vam posar en marxa. Ens endinsariem en la Vall del Frances, passariem pel refugi italia i prosseguiriem fins al campament britanic, des d'on aniriem a un mirador amb excel·lents panoramiques de les diferentes muntanyes del massis. El trajecte va ser dur, amb nombroses pujades i baixades, i un terreny a vegades fangos, relliscos o empedrat. Vam creuar preciosos boscos i vam gaudir d'excel·lents panoramiques del glaciar del frances. Finalment vam arribar a dalt, on vam gaudir d'unes semi-ennuvolades vistes i d'uns sandvitxos rapids, abans d'emprendre la tornada.
A l'endema em vaig aixecar relativament dolorit. Per sort el temps no acompanyava i es va posar a ploure, el que ens va fer modificar els plans, i en Andrew, el guia, va retardar la sortida una hora en espera d'una millora del temps. A les 9 empreniem cami cap al Glaciar Grey, en una caminada d'unes dues hores fins arribar a un mirador des d'on vam gaudir d'unes fantastiques vistes. Teniem l'opcio de continuar apropant-nos al glaciar, pero tothom estava tant cansat que vam optar per tornar al campament i descansar. A les 2 estavem de tornada i dinats, aixi que fins a les sis que no sortia el barco per tornar-nos, vaig disposar d'unes hores per llegir, mentre d'altres van optar per jugar al chancho (una especia de "burro") i els menos per dormir.
De nou al campament del primer dia, em vaig acostar a la llacuna i vaig trobar-me una familia de gansos nedant. Els vaig seguir fins que van sortir de l'aigua per començar a menjar. El pare es dedicava a vigilar mentre la mare i els nens menjaven. Despres m'assebentaria que son una especie on els mascles donen la vida per la familia, i si la mare es mor, ells la segueixen al poc temps. Despres de sopar, la darrera nit en tendes de campanya, la veritat es que ja m'hi havia acostumat, i ja no ho trovava tant incomode.
Han estat quatre dies de caminades intenses, avistament de mes glaciars, i sobretot de gaudir de paratges fantastics, frondosos boscos i espectaculars muntanyes. Per sort, les quatre bateries que m'he endut han permes que immortalitzi totes les coses que he vist i que aviat us ensenyare.
// escrit per Quimako @ 3:19 a. m. 
