dissabte, de gener 22, 2005
Ushuaia
Els dos sies a la ciutat més austral del món han estat més tranquils i relaxats doncs les hores de trekking han estat poques, i limitades a dues excursions:
La primera al "Parque Nacional de la Tierra de Fuego", on vam poder observar la fauna i flora que hi habita, i on el guia ens va donar una autèntica classe de biologia i d'història, explicant-nos tot sobre les plantes que veiem i sobre els indigenes nadius que habitaven aquestes terres no fa gaires anys i dels que malahuradament ja no en queda cap.
L'altra excursió ha estat aquest mati, al Glaciar Martial (tres hores entre pujar i baixar un desnivell de 900 m). Des de l'alçada hem pogut tenir unes impressionants vistes del canal de Beaggle i hem pogut observar com la cordillera de los Andes s'enfonsa en el mar.
Precisament ahir a la tarda vaig fer una navegació amb barco pel canal de Beagle, veient lleons marins i una gran quantitat d'aus. Ens vam apropar també a un far que ens van explicar que és el que erroniament es considera el "faro del fin del mundo" en el que Julio Verne es va inspirar per fer la seva novela. En realitat aquest esta a uns doscents quilòmetres i no se sol visitar.
Ara vinc de visitar el "Museo del fin del Mundo" on per cert, i grata notícia, disponen de fulletons explicatius en català, ja veieu, el català a ala fi del món! Després he visitat l'antic presidi, convertit també en un museu. I és que si bé els temes dels exercits i les guerres no m'atrauen gaire, les presons sempre han despertat en mi una gran curiositat, segurament pel fet de no entendre molt bé la seva casuistica.
Ara ja me'n torno cap a Buenos Aires, on podeu estar segurs que em pegaré un bon bany i una bona dormida!
La primera al "Parque Nacional de la Tierra de Fuego", on vam poder observar la fauna i flora que hi habita, i on el guia ens va donar una autèntica classe de biologia i d'història, explicant-nos tot sobre les plantes que veiem i sobre els indigenes nadius que habitaven aquestes terres no fa gaires anys i dels que malahuradament ja no en queda cap.
L'altra excursió ha estat aquest mati, al Glaciar Martial (tres hores entre pujar i baixar un desnivell de 900 m). Des de l'alçada hem pogut tenir unes impressionants vistes del canal de Beaggle i hem pogut observar com la cordillera de los Andes s'enfonsa en el mar.
Precisament ahir a la tarda vaig fer una navegació amb barco pel canal de Beagle, veient lleons marins i una gran quantitat d'aus. Ens vam apropar també a un far que ens van explicar que és el que erroniament es considera el "faro del fin del mundo" en el que Julio Verne es va inspirar per fer la seva novela. En realitat aquest esta a uns doscents quilòmetres i no se sol visitar.
Ara vinc de visitar el "Museo del fin del Mundo" on per cert, i grata notícia, disponen de fulletons explicatius en català, ja veieu, el català a ala fi del món! Després he visitat l'antic presidi, convertit també en un museu. I és que si bé els temes dels exercits i les guerres no m'atrauen gaire, les presons sempre han despertat en mi una gran curiositat, segurament pel fet de no entendre molt bé la seva casuistica.
Ara ja me'n torno cap a Buenos Aires, on podeu estar segurs que em pegaré un bon bany i una bona dormida!
// escrit per Quimako @ 6:02 p. m. 
